Ei familia, com estem! Avui ha sigut un bon dia d'esqui.

Els ultims dies em tingut bastant mal temps, sobretot boira i farts d'haver d'esquiar per pista i fer tècnica; no veiem res i feia bastant vent.

Avui només em trepitjat la pista per escalfar i em pogut esquiar la neu pols que mai transforma i sembla que cada dia sigui més bona.

Tot i que falta molta neu perque pugui obrir tota l'estació, la part alta(tot i no tenir molt desnivell fins a l'intermitja) esta prou bé.

La foto de la passarela de fusta té una mica d'historia, baixant d'esquiar ens va parar un home vestit d'executiu i cami d'Esquel ens va dir si el voliem acompanyar a Trevelin que esta a 13km. i l'hi vem dir :cap problema estem de vacançes i oberts a visitar qualsevol lloc interesant.Hi haurem de tornar, ja que no duiem la camara(aquesta foto és d'un amic que ens acompanyava). Total, vem arribar fins a la frontera amb Xile i vem visitar part d'un parc natural. El parc era precios.

Ara unes quantes fotos de la Laura a la FAS, competició de freeride que es celebra a tavascan.

Aquesta última és d'avui. Despres de la voira el primer dia de sol ha sigut d'agrair.

Ara estem a Esquel, una mica més abaix de Bariloche. El poble d'Esquel és bastant gran però molt tranquil i estem en una cabanyeta molt bonica, tot i que no hi ha gaire neu. Mitja estació està tancada i estarem uns 15 dies per aquí esperant a vere si neva, que ja tenim ganes d'esquiar.
Esperem k d'aquí poc us poguem ensenyar més fotos d'esquí però fins ara només hem esquiat 4 dies, així que això és el que hi ha.

Aquestes són les vistes als llacs de Bariloche. El paissatge és impressionant però la city és gegant, amb una plaça tipo suissa al mig amb el corresponent sant bernard (aquí tothom s'atribueix aquesta raça de gos) i uns mega edificis i unes macrodiscoteques tipo lloret. Així que vem estar un parell de dies a Bariloche i vem marchar cap a Esquel.

Aquí estem, amb unes magnífiques vistes a San Martín de los Andes; un poblet a la vora d'un llac molt bonic. Vam anar a veure una comunitat peuenche, que va resultar ser un poble de chavoles amb penya mapuche, i una llama que ens vam trobar pel camí.

Aquesta és la carretera k puja cap a Las Leñas. Aquí fent dit per arribar a los Molles (2 hores de deliri) fins que ens van parar els veins.

Aquí l'Albert i el Meu amb un esquelet de cavall.

Això és el Dimitri amb uns cuernos de cabra (o chivito, com li diuen aki). Un dia molt divertit a los Molles que amb el Meu i l'Albert vam anar a veure la laguna de la niña encantada: una poza de color vert turkesa, és tot. Durant la caminata ens vam trobar centenars d'esquelets gegants amb els que no van parar de fer jugar i fer el ruc: molt distret.

Això és una foto nocturna de les muntanyes de davant los Molles (Las Leñas)

Aquests són els catalans mig del pallars mig de la vall en el magnífic paissatge de los Molles. S'en diu així perquè no hi ha res més que molles que són aquests arbustos que veieu a la foto.

aqui estan les fotos

, aquesta és la vista del aconcagua desde l'avio , primera esquiadeta a leas leñas, los molles(las leñas),dema o pasat més imatges.

primeres noticies

disculpeu el retard amb l'actulitzacio del blog i amb les faltes, ja que ni accents ni ce trencada.
Us explico, vem arribar a santiago i no de compostela sino de chile, ciutat bastant mogudeta.
D'aqui a contactar amb els amics que teniem repertits pel continent, i vem anar directe cap a las leñas.
Paradis del fora pista per inclinacio, paisatge i ambient alpi. Vem fer muntanya per les pistes un parell de dies per comensar a coneixer el lloc i comensar a fer cames. La veritat es que no hi ha gaire neu i les opcions no eran moltes. Despres d'una petita nevadeta vem comprar "el passe" que es mes car que qualsevol estacio europea.
D'aqui em baixat cap a sant martin un parell de dies i despres cap a bariloche, on estem ara.
Dema anirem cap a ezquel amb l'intencio d'estari una setmaneta i veure cap on anem, si cap al sud o cap al nord pero de chile.
una abrasada a tots.