viernes, 29 de agosto de 2008

hola a tots i totes!
ahir vem marxar d'esquel i despres de unes 25 hores de bus hem arribat al calafate. potser el nom del poble no hus diu gaire cosa, i si dic perito moreno (aixo ja sona més no?). La Laura esta una mica encostipada, res de l'altre mon que tingui que preocupar a ningu. Vem arribar de nit i no vem veure res i avui a sigut bastant espectacular ja que estem veien en directe un iceberg i la veritat, és el mateix que al nacional geografic però sense el mamotreto de la tele. Aquesta tarde provarem de penjar fotos del parc nacional dels alerces i alguna més qe tenim suelta per la tarja. una abraçada a tots els que seguiu el bloc i els que no també.

viernes, 15 de agosto de 2008



Això és la part de la villa d'Esquel. La villa és la part més pobra de la ciutat i realment és bastant impactant. Les cases són mini chavoles de quatre totxos, els carrers són un fangaral impresionant i hi ha bastanta misèria. Aquí tots els nens van a l'escola perquè allí ténen esmorzar i dinar, de fet per alguns és l'únic àpat que ténen durant el dia, així que anar a l'escola és anar a menjar més que anar a apendre qualsevol cosa.

Bueno, em va creixent la barba.

només em queda anar un dia a el dentista i ja tindre la boca inmaculada(Ja en tenia ganes, i més a aquest preu).


Aquest és un arbre mig cremat i mig vert. Està en un bosc que es va cremar i la meitat dels arbres són marrons i l'altre meitat verts.

cami d'una muntanyeta on hem anat a estirar les cames avui, feia una mica de mal temps i bastant vent i no hem anat a esquiar.



bueno, la mestresa disfutant!!!!

hola nois, sóc la Laura. Bé aquí em teniu, baixant pel sector de les agulles. Això és de fa dos dies que vem tenir el millor dia desde que hem arribat: sol, sense vent i un pam de neu pols.
Coneguda a esquel com misillaura.

El de la foto és el Ramon, company del pallars i company d'afició. Com de moment els telemarkers som una espècie en extinció a tots els que ens trobem probarem de que surtin al blog. NO fem esqui de fons ni tenim les fixacions trencades.

si, ho veieu bé tot això és de la millor polseta que es pot esquiar. Un altre cop al sector de les agulles, la veritat és que vem escalfar a una pala que l'hi diuen l'avalancha i d'alli cap al sector d'agulles que portavem molts dies mirant la manta de pedres i resant que caigues neu i poder-ho esquiar.
per fi vem disfrutar del sector de les agulles , un raco molt bonic.

neu i més neu


Aixó seria el que volem, de fet no ens podem queixar. mentres jo deixo creixer la barba, el cap comença a pensar amb platja pero aqui venen les imatges refrescants contre onades de calor.

jueves, 14 de agosto de 2008

Aquí teniu al Dimitri darrera d'una picup. A l'estació pujem cada dia a dit i quan para una picup, doncs a darrere, a passar fred: lo bo és que hi ha unes vistes impresionants i lo dolent és que quan van molt a gas passes una mica de por.

Una altra foto del Dimitri fent telemark. Com podeu veure la neu és pols!!! Això és fa uns 3 dies; ara intentarem penjar les d'ahir k són espectaculars.

Bueno la foto d'Esquel no la vol pujar, aixi k us kedeu sense foto. Aquí l'internet és pitjor k a Tirvia, així k no us extrenyeu que actualitzem tant poc el bloc; quan a Tirvia un burro va més ràpid que internet (frase del dimitri). Aquí va una foto del Dimitri fent Telemark per fora pista. Ahir vem tenir un dia espectacular: un pam de neu pols, sol i sense vent, de veritat, sense vent. No us podeu imaginar la quantitat de vent k fa en aquesta estació; els 120 km/h. és el més habitual i la sensació tèrmica, pa flipar; així k cada 2 dies tanquen mitja estació per vent: insuportable. El vent casi se'ns emporta volant! A més ha nevat bastant però fa tant de vent que se l'emporta tota d'un cantó cap a l'altre: en una cara de la montanya hi ha 2 metres i l'altra està marron.
Aquesta ciutat és Esquel. La city no és molt gran i és tranki; k trobar llocs trankis per argentina no és tan fàcil. Fins a finals de més seguirem aki i després marxarem cap a Chile, i d'allí tirarem cap a Usuhaia. Les montanyes k veieu al fons és la cordillera dels Andes i el parc de los Alerces. L'estació de la Hoya està a la precordillera i no sé si pel canvia climàtic o pel volcà, aki hi ha molta menys neu k altres anys. Això de la cendra és curiós. Hi ha dies k es posa una boira gris per sobre la city i això és cendra; quan fa vent algun dia s'he sentit l'olor de sofre i la cendra molesta molt als ulls. Sort k va plovent i nevant i amb la humitat no es nota tant. Ens han ensenyat fotos de quan va esclatar el volcà i de com va kedar la ciutat plena de cendra (penseu k el volcà està a 100 km d'aki) i la city era com si hagués nevat però de color gris, i era tot cendra.

aquest és el zorro Juan. Està devant de l'escola d'esquí molts dies, així k és molt fàcil fotografiar-lo. A més com podeu veure no passa gana; es deu fer uns tiberis a costa dels turistes...