SANTIAGO DE CHILE

Despres de tres dies a la Serena on hem anat a la platja i per variar m'he cremat, dema tornem cap a casa!!!!!!!!!!!!!!!! Aquest viatge ja s'ha acabat!!!!! Lo millor és que l'hem aprofitat al màxim, hem esquiat, hem fet montanya i finalment hem conegut paisos com Bolivia o Perú, molt diferents del que es el mon occidental. Estem molt contents de com ens ha anat el viatge pero ara ja toca tornar i treballar una mica i estalviar pel següent viatge!!! Era broma, pero aixo de treballar si que ja toca. Una abraçada a tots i moltes gracies per haver seguit el blog. A partir d'ara aquest blog seguira existint com a blog de telemark del Dimitri, i per suposat per mi quan tingui fotos de telemark i esquiant també!!!!!!!!
Molts petons i cuideu-se molt!!!

Iquique, cami de Serena

Hem estat dos dies per Iquique, es una ciutat dedicada al turisme. Perdo he dit dedicada al turisme, volia dir que aixo es el Venidorm de Chile.
Tot s'ha de dir! Em tingut sort hi ha molt poca gent. Dema anem cap a Serena, ens ho van recomanar una parella d'espanyols que vem coneixer i esperem encertar amb l'ultima visita d'aquest viatge. Tot dient-vos que ja tenim una mica de ganes d'arribar a casa perque portem molt temps donant tombs, ha sigut espectacular poder estar aqui tot aquest temps, hem disfrutat molt i esperem poder repetir el mes haviat possible.

ISLAS DE LOS UROS

Les illes dels Uros són unes illes flotants al mig del llac Titicaca. Són illes fetes de la mateixa terra on surten les canyes i sobre aquesta terra premsada, hi ha cases fetes de canyes i el terra també esta fet de canya. Es un lloc molt turistic i viuen del turisme, tot i aixi si thi quedes a dormir coneixes la realitat de la gent que viu alli i es molt interessant. Aixi que ens hi vem quedar dues nits, vem dormir en llits de palla, en una caseta de palla i sobre un terra de palla. Hi ha 50 illes, pero fa uns anys nomes nhi havia 12. El fet es que les families shan anat barallant i quan es discutien tallaven la illa i cadascu tenia la seva: aixi ara nhi han 50. A la illa Totora, que és on estavem nosaltres, hi vivien 3 families, i la gent va ser molt amable. A les 5h del mati tothom esta de peu i treballant. Hi ha molta feina per fer: sha darreglar el terra i moltes altres coses. Hi ha tants turistes que el terra els hi dura uns 15 dies i reparar-lo és una feina una mica pesada. Nosaltres li vem demanar al Luis, el jefe de la illa si podiem ajudar-los i aixi vem estar un parell dhores reparant el terra. A les 8 vem parar i un bon esmorzar!!!

Aquesta es la caseta on dormiem.

Despres ens va deixar la seva barca i ens en vem anar a fer un volt per les illes del voltant. Va ser curios perque aixo no es gaire avitual entre els turistes i els natius ens miraven amb una cara dextranyats. A mes quan ens creuavem amb altres barques ens saludaven. Imagineuvos, sort que el Dimitri sap remar perque els rems eren de fusta tots desiguals amb una pala del dret i laltra del reves: forsa complicat per remar.

A les 7h de la tarde, quan sacaben els turistes és quan millor sesta: a mes la posta de sol es increible. Despres a sopar truita de riu amb arros i un mate de coca. A la nit hi ha un cel molt estrellat i es veuen moltes constelacions, a més de veure la via lactea i les galaxies de magallanes: dues galaxies que no estan dins la nostra galaxia i que desde aqui es veuen. I a dormir dora que a les 5h ens hem daixecar per veure el sol i ajudar en el que es pugui. La sortida de sol es espectacular i aqui us deixem algunes fotos per deleitar-vos. Les fotos dels nens amb barques són a les 9h del mati quan van a lescola.

PUNO

De Copacabana vem passar a Perú, a Puno. Aquesta ciutat esta davant del llac Titicaca i és don surten les embarcacions cap a les illes dels Uros. Quan vem arribar estaven celebrant la festa de nuestra senyora de los Milagros, i aquesta es una foto de la festivitat. Tots els nens anaven vestits de militars i tot era com una processó amb molta gent.

COPACABANA

Com ja ha comentat el Dimitri, Copacabana és un lloc molt turistic, un poblet davant el llac titicaca. A més vem tindre la gran sort de dormir en un hostal de mala mort. Era lhostal plaza, pero res a veure amb lhotel plaza de barna, he! Ho portava un senyor gran, lhabitació estava una mica punki i el lavabo sense comentaris. A més quan vem arribar al vespre despres de sopar havien tallat laigua i lhome va vindre amb un cubell daigua per si ens voliem rentar les dents!!!!! No vulgueu saber com estava el cubell!!!!

Aqui teniu una foto del llac titicaca desde dalt de la muntanyeta de Copacabana.

SORATA

Hola a tots! de uyuni vem marxar directes a la Paz. La Paz es una ciutat en mig de montanyes, bastant contaminada i la paraula que millor la pot descriure seria CAOS! els carrers estan plens de gent que ven qualsevol cosa, hi ha molt de trafic , he dit molt, no crec que us pugueu arribar a imaginar que vull dir quan dic molt i menys els que viviu al Pallars!
És bonic perque estan en plena reivindicació amb el president i els parlamantaris perque estan redactan el nou estatut del pais i va gent de tot arreu a unir-se a les manifestacions.
La veritat és que només vem aguantar deu hores a la Paz i vem marxar cap a Sorata.
Hem anata a Sorata perque la Laura va veure un cartell que posava sorata capital del treking! i cap alli despres de tres dies de nuvols i tormenta cada nit he pogut veure les montanyes i la veritat és que son increibles. Pero com que anem amb els dies justos avui hem marxat cap a Copacavana!!! capital de la truita de llac, més exactament del llac titicaca. el lloc és bastant bonic pero una mica brut i molt turistic. A la platja que té el poble esta ple de patinets ( estil platja d'aro) on pots triar entre el cisne o el pato donal. bueno dema anem cap a puno , aixo ja cau a Peru, desde alli seguirem redactant el blog i probarem de penjar alguna foto ja que aqui es impossilble.

Aquí teniu unes quantes fotos de Sorata, del paissatge i de la gent que hi viu. El dissabte hi havia mercat i era un espectacle amb les parades de fruita, especies, i tots els colors possibles combinats amb els colors dels vestits de la gent.

SALAR DE UYUNI i LAGUNA COLORADA

Hola amics, ara estem a Uyuni, Bolivia. Hem estat 3 dies de ruta amb un 4x4 per un desert i pel salar de Uyuni. El paissatge ha sigut espectacular i els tres dies molt intensos. Hem vist moltes lagunes de molts colors, flamencs, volcans i el salar, i tot sense baixar de 4000m d'alsada. La primera nit vem dormir en una chavola de pedra amb llits de pedra i aquesta nit hem dormit en un hotel (si se li pot dir hotel) de sal: si, si, les parets, el terra, els llits, tot de sal. Aquest vespre marxem cap a La Paz i d'alli ja veurem. Quan poguem ja penjarem fotos, ara el maxim problema esta en poder descarregar la tarjeta de la camara, que aqui sembla dificil.
A part del viatge tinc una noticia. M'han trucat de Candanchu per anar a Kaprun (Austria) amb l'equip de demostradors del 3 al 11 de Novembre, aixi que quan arribi al cap de dos dies torno a marxar. Us ho explico a tots perque estic molt contenta i perque sino ja veig que els meus pares hauran de gastar massa telefon per trucar a tothom i explicar-ho.
Bueno espero que estigueu tots molt be. Quan veieu les fotos alucinareu perque ha sigut un viatge increible i de moment els bolivians ens han tractat molt be. A mes, aqui les dones van vestides amb faldilles de molts colors i amb un barret i els homes tambe van molt autentics. Es una passada perque els mercats son de molts colors i aixo ja no te res a veure amb chile ni amb argentina: aqui la cultura es molt diferent i hi ha molta mes pobresa, si mes no son gent molt mes humil.

SAN PEDRO DE ATACAMA

Hola gent, com esteu? Nosaltres passant'ho molt bé. Ara estem al desert de San Pedro de Atacama i és molt guapo. Aquí hi han moltes excursions per visitar el salar, les termes, els geisers, però les excursions són bastant cares, així que ens vem llogar una bici i vem anar a veure algunes valls a prop del poble. Vem anar al cañadón del Diablo que és un camí molt estret que passa per un canó, a baix d'una vall. Les muntanyes del desert són de color vermellós i tenen unes formes molt curioses. La següent foto és del volcà Licancabour, de 5.900m d'alçada. El volíem intentar pujar però ens costava uns 150 E per cap i tampoc era segur que el pugéssim, així que hem optat per deixar-ho córrer. Les següents fotos són de la lluna. Ahir a la nit vem anar a un observatori d'un francès per veure les estrelles. Com que d'aquí dos dies és lluna plena no es van veure gaires estrelles ni planetes, però tot i així va ser molt i molt interessant i aquesta és una foto de la lluna que el senyor va fer amb la meva càmara a través d'un telescopi. La sortida va ser molt distreta i vem veure estrelles, el planeta júpiter i dues galaxies que estàn fora de la nostra galaxia: IMPRESSIONANT. A més el tracte va ser molt bo i van estar molt atents amb la gent, a més d'explicar-nos un munt de coses que no sabíem. La última foto ens la va fer el senyor: era de nit però si us hi fixeu encara que sembli de dia hi ha un munt d'estrelles al cel.

Demà marxem cap a Bolivia al Salar de Uyuny. Encara que Bolivia està molt malament anem a un lloc molt al sur, poc perillós i molt turístic i anem amb una agència que l'excursió dura 3 dies amb jeep pel deser.

Molts petons a tots i cuideu-se molt.

volcan nuevo de chillan

hola a tots!
Ahir vem tornar a fer una bona excursioneta i vem pujar al volcan nuevo de chillan. Vem arribar que l'estació ja estava tancada, la veritat és que a la cota baixa tenien molt poca neu, ara per dalt encara vem poder trepitjar una mica de neu fresca. Van ser 1600 metres de desnivell que els vem patir pujant i disfrutar baixant, ja que durant la pujada ens vem torrar com pollastres. La Laura té el coll tant vermell que ha la nit i veus ha les fosques, ens vem untar de protecció pero tot i aixi ens vem cremar els dos. Tenim unes quantes fotos, avuino és possible penjar res pero ja ho provarem.
Ahir a la nit vem arribar a Santiago per deixar els petates i els esquis i marxem els dies que ens queden amb una motxilla a l'esquena i xiulant de felicitat cap el nord del pais amb intenció de anar a veure el cel de st.Pedro d'atacama i fer algun altre cim , veure algun desert, algun salar i la platja!!!!!!
una abraçada a tots, dimitri.

PUCÓN: EL VOLCÀ VILLARRICA

Hola familia, sóc la Laura, com esteu? Nosaltres molt bé. Fa dos dies vem arribar a Pucón, Chile, i això és preciós; molt més bonic que argentina. Aquí hi ha molta vegetació y el paissatge és increible. Pucón està envoltat de montanyes verdes, té vistes al volcà villarrica, que és un volcà actiu y a més està al costat d'un llac. Ahir vem contactar amb el vikingo, un chileno que va estar per Sort i vem pujar el volcà. La pujada no és difícil però hi ha 1400 metres de desnivell desde la base de l'estació d'esquí. De fet a baix del volcà hi ha una estació d'esquí, evidentment amb remuntadors molt antics, i és que si el volcà entra en erupció els deixarà sense res. La muntanya és espectacular perquè de la lava s'han fet unes formes molt guapes. Al volcà hi vem pujar amb esquís i alguns troços amb grampons perquè estava molt gelat. La baixada va estar molt bé perquè a baix la neu estava una mica transformada i es podia anar ràpid. El cràter és força gran i no para de treure fum, un fum molt tòxic que quan arribes fas quatre fotos ràpid i has de marxar d'allà perquè no es pot ni respirar. L'experiència ha estat increible i crec que deu ser l'unic volcà actiu que es pot pujar.

VILLA LA ANGOSTURA

A esquel ens vem trobar amb el Bernat i l'Oscar, vem esquiar un dia l'olla amb ells i vem anar cap a villa la angostura. Té aquest nom perque davant del poble hi ha un tros de terra dins del llac unit per una secció molt petita de terra. Cerro bayo que és la estació del poble potser és la més prehistorica que em visitat a nivell d'instalacions. realment tenien cadires més velles que Llessui i per no dir la magnifica cadira de un. Un espectacle.

BALENES A PENINSULA VALDÉS

Les balenes són impresionants, són molt molt grans i vam agafar una barca, com tots els turistes, per veure-les de més aprop, i realment en vem veure, però després desde la platja en vem veure més que desde la barca; tot i així és una experiència molt bonica. Ara hi havia un munt de balenes amb les seves cries i a vegades salten, es posen verticals cap a baix i ensenyen la cua, quan respiren et deixen xop... Aquí teniu algunes de les fotos que vem fer.