ELEFANTS MARINS A PENINSULA VALDÉS

Aquests animals tant grossos que veieu són elefants marins. La primera fotografia és d'una famella, fan de mitja una tona i quasi no es poden ni moure. La platja estava plena d'elefants marins, de mares amb els seus petits elefants marins, ja que era l'època de criar. Fan un soroll molt fort i les cries fan un crit molt divertit. La següent foto és d'una cria, k no sé perquè són de color negre. L'altra foto és del mascle que fa uns crits molt forts i és molt més gran que la famella; pot arribar a pesar 4 tones. A més formen grups on hi ha unes quantes famelles i només un mascle. De tant en tant vé un mascle d'un altre lloc i comença a barallar amb el mascle del grup i qui guanya es queda i qui perd s'en va, i s'en va cap a un altre grup a barallar amb un altre mascle.

Els elefants són animals molt grans però es mouen molt poc. Es passen el dia ajaguts a la platja prenent el sol i tirant-se sorra per sobre, m'imagino que és per no passar tanta calor. Per moure's s'arrosseguen pel terra amb molt d'esforç i això és tot el que fan durant el dia.

PUERTO MADRYN I PENINSULA VALDÉS

Com alguns ja sabeu vem estar a Puerto Madryn. De fet vem pujar directes d'Ushuaia: 35 hores de bus, a més s'ens va espatllar el bus al principi del viatje i vem arribar amb 4 hores de retard; de fet ja no venia d'aquí. I l'endemà ens vem fer 400 km amb un cotxe llogat per anar a Peninsula Valdés. Això és una peninsula on s'hi concentra molta fauna marina durant l'època de criar. Hi ha pingüinos, elefants marins, lobos marinos i balenes.

Els pingüinos són molt divertits perquè la manera de caminar és molt graciosa. N'hi havia un munt i els podies veure de molt a prop, però com que no hi havia ningú vem saltar la balla i vem baixar fins a la platja. A més quan els hi fas fotos sembla que possin per la foto: molt presumits.

USHUAIA: EL CERRO CASTOR I EL GLACIAR MARTIAL

Hola familia, aqui us enviem les fotos que vam fer esquiant per Ushuaia. La primera és la vista que es veu desde l'estació d'esquí. Hi havia molta neu i vem tindre un dia espectacular, pero la pista era un vidre, així que no vem poder disfrutar gaire.

Això és pujant al Glaciar Martial, que és una estació petita just al costat de la ciutat d'Ushuaia. Només hi ha una aerosilla (telecadira a casa nostra) i una pista, però té molta muntanya per fer amb esquis de monte. Estava mig nevant i mig plovent i el cel molt tapat, així que no vem poder pujar fins el coll on voliem arribar. Tot i així va ser un dia molt productiu. El Dimitri em va ensenyar a fer voltes maria ben fetes i amb pendent (quan haviem pujat a la loma del pliegue tumbado al final era molt dret i ho passaves una mica malament fent les voltes maria pujant, així que aqui en vaig apendre). També ens vem posar els grampons, que jo no me'ls havia posat mai i vem estar caminant per la neu i per pendents fortes (però sense perill) i em va ensenyar alguna tècnica per pujar i per baixar amb grampons.

A més des d'aquest lloc esquies davant del mar i això és bastant espectacular.

USHUAIA

Hola gent, com esteu? doncs nosaltres molt be. Per fi podem penjar algunes fotos d'on hem estat aquest mes. Vem anar a Ushuaia i vem estar 4 dies per alla: un dia esquiant al Cerro Castor i l'altre al glaciar Martial, una estacio molt petita des d'on es veu el mar. Aquestes fotos son de l'estret de Magallanes que el creues en uns barcos gegants que transporten el busos, camions i tots els cotxes: es l'unica manera d'arrivar a Tierra del Fuego.

cami a ushuaia

avui el mati em agafat el bus cami a Punta Arenas i demà seguirem cap a usuhaia.
Ja tenim ganes d'arribar i fer les ultimes esquiadetes davant del mar .
A la Laura té la cara com un pa de kilo i mig , ja provare de fer-li una foto i penjarla tot esperant que s'acavi el calvari del queixal.

+ doble w

Ens van dir que veuriem un munt de fauna, la veritat és que no va ser per tant vem poder veure guanacos, algun picot i poca cosa més. Les fotos dels allaus són del glaciar frances, vem estar tot un dia veient com queien perque era un espectacle tumbarse sobre d'una pedra i anar buscant d'on ve l'estruendo(

cada cop que es trenca un bloc gran sembla una detonació). Vem entrar a dormir a tots els refugis que vem trobar o casetes de guardaparcs. els refugis tenien estufa i les casetes tenien cuines economiques i aixi ens podiem estalviar combustible. els dos ultims dies vem estar caminant amb l'Oli, un noi escoces que també va poder celebrar amb nosaltres el meu cumpleanys, per amanir-ho vem fer la celebració fent un vivac , en resum 110km de caminata en mig d'un paradis de paisatges.

Doble W

Hola a tots i totes. Em tardat uns dies en actualitzar el blog però estavem al mig del monte durant sis dies i l'estri més modern que em fet servir ha sigut una destral.

Em fet el treking de la w a les torres del paine. Un park nacional molt impresionant. La primera foto podeu veure les torres, un festival de granit, la segona és el glaciar Grey. La tercera és el mateix glaciar on podeu veure tempanos o més coneguts com icebergs.

És molt impresionant veure com es van trencant els glaciars i cauen els blocs a l'aigua.

Això és una llama: són molt grans, escupen i ténen molta mala llet. I per avui ja n'hi ha prou que hem d'anar a sopar.

Demà marxem a les Torres del Paine a fer una ruta de 5 dies caminant. Esperem tindre bon temps i que el menjar que hem comprat ens aguanti tots els dies sino ja em veig fent de SURVIVORMAN. És un programa on deixen a un payo a qualsevol lloc del món sense menjar i sense res i ha de sobreviure 1 setmana. Bona nit i cuideu-vos molt.

El Dimitri baixant per la Loma del Pliegue Tumbado.

Aquesta és la vista desde la cima de la Loma del Pliegue Tumbado: a l'esquerra teniu l'agulla més alta que és el Cerro Torre i a la dreta el Fitz Roy. Entre les dues carenes montanyoses hi ha un glaciar que acaba en un llac, ara tot nevat.

Totes aquestes fotos pertanyen a la pujada a la Loma del Pliegue Tumbado (7h de pujada i 2h de baixada).

I aquesta sóc jo amb esquí i botes a l'esquena.

Aquest és el Dimitri pujant amb el Fitz Roy de fons.

Aquest és la sortida del sol al Fitz Roy a les 8:30 del matí aproximadament. Vem sortir de nit del hostel, a les 7:30h del matí i vem començar a caminar i sobre aquesta hora li va començar a tocar el sol a la muntanya del Fitz Roy i el color taronja que tenia era espectacular. L'excursió va estar molt bé perquè tot i que vem caminar 7hores, bé 1:30h amb els esquís i les botes a l'esquena i el reste amb pells de foca i esquís, les vistes són espectaculars. Estava tot nevat i quan vem pujar encara no hi havia pujat ningú així que ens va tocar obrir traça. De fet el Dimitri va ser el campeón que va obrir traça casi tot el camí i gràcies a ell vem arribar a dalt perquè al final estavem tots tant cansats que ens haguéssim rendit. La qüestió és que vem arribar a dalt i vem poder baixar esquiant amb vistes al Fitz Roy.

Aquesta és la vista del poble del Chaltén amb el Fitz Roy de nit.

EL CHALTEN (EL FITZ ROY)

Com us va explicar el Dimitri vem estar al chaltén 4 dies, els 2 primers tancats al hostel i nevant i els altres fent muntanya. Aquestes són les vistes desde un mirador que hi ha a 20 minuts del poble. Això va ser la primera tarde que va deixar de nevar i va sortir el sol; bé és la posta de sol amb tot el paissatge ben nevat. La montanya gran del fons és el Fitz Roy i per on es pon el sol és el Cerro Torre.

I aquí ens teniu, tots quatre com a turistes: l'Albert, la Laura, el Dimitri i el Meu.

Aquesta és la vista que hi ha desde les passarel.les, devant del Perito Moreno, que it's not a black dog. Aquesta és la broma de la guia del bus: quin cachondeo!!!! La veritat és que ens vem sentir turistes de veritat i és que ho som però aquell dia anàvem amb un bus turístic que a mig camí paren perquè la gent pugui fer fotos; després, avans d'arribar a les passarel.les paren a lo dels barcos i et diuen ara poden anar en barco que dura 1 hora i val tant, i si no es poden esperar al bus, així que què has de fer! anar al barco i pagar com borregos. Total que després et porten a les passarel.les i d'allí t'expliquen per on pots anar i totes les fotos que et poden fer i després pots comprar i quan ja tornes cap al Calafate et deixen en la zona comercial perquè puguis comprar records: TURISTAS!!!!!!!!!!!!!!!

Perquè us feu una idea de l'alçada del glaciar, aquí teniu un barco turístic amb passatgers i la dimensió de la paret del glaciar: increible. Dins del barco pots pendre un cafè o qualsevol beguda, el més típic és un wisky amb cubitos de gel glacial. Evidentment vés a saber el pal que et deuen fotre per això i a més a vere qui és capaç de pendres un wisky sol a les 10 del matí. Tot pensat pels turistes.

Quan arribes al glaciar hi ha un barco que et porta fins a la paret de gel i des d'aquest barco es veuen el icebergs al mig del llac, icebergs que s'han desprès del glaciar un temps avans. També hi ha desprendiments durant l'estiu, bé aquest any els han tingut també durant l'hivern perquè ha fer molta calor. Tot i així nosaltres no vem veure cap desprendiment gran, encara que els petits ja són prou espectaculars, a més ressonen molt.

EL CALAFATE (GLACIAR PERITO MORENO)

Aquest és el glaciar Perito Moreno, un dels més grans i que a més creix cada any. El glaciar és bastant espectacular i la part que queda sense veure encara més. Tots els glaciars de la patagonia, bé tots els que pertanyen a la massa del hielo continental formen la tercera reserva d'aigua dolça mundial. Així que us podeu imaginar, aquest glaciar és una llengua de tota la gran massa glaciar.

Aquí teniu al Dimitri fent telemark. Quin estilazo!!!!!!!!! i fa telemark no esquí de fons!!!! Com que per argentina no és gaire tipic i hi ha molta gent que no ho havia vist mai alguns li preguntaven si feia esquí de fons o si se li havien trencat les fixacions: divertit.

Vaig estar una setmaneta fent telemark perquè la Karina, una colega que em vaig trobar a Esquel (casualitats de la vida, haviem estat juntes a l'equip i ara s'ha casat amb un argentí i tenen una nena de 4 anys, i després de un munt d'anys de no veurens ens hem anat a trobar a l'altra punta de mon); així que ella també fa telemark i em va deixar tot el material. El meu estil no és tant bonic com el del Dimitri però m'en ha ensenyat molt i encara em defenc.

TELEMARK A LA HOYA (ESQUEL)

Hola, sóc la Laura i per fi tindreu fotos!!!!!!!! Hem tingut uns quants problemes per penjar fotos, així que ara que hem trobat un internet una mica ràpid aprofitarem.

Aquí em teniu fent telemark per la Hoya i baixant el sector de les agulles.